Iaia, descansis en pau, allà on siguis,
però de vegades et sento aprop,
tant aprop que penso que em guardes...
dins dels teus braços tendres,
tant suaus i tant acarameladors...
que, miraculosament, em torno a sentir petita,
miraculosament, em torno a sentir protegida.
Oh ! quins dolços records !
la meva iaia... dolça i tendre,
una de les joies del meu cor !
Oh ! quina pena !
que tant ràpid te n'hagis anat...
sense haver-me esperat.
Però de totes maneres, sóc feliç
perquè com a iaia et vaig tenir...
i de tu vaig aprendre un sensefí,
el més maco de la vida :
el que realment és l'amor,
qué maco, quina dolçor !
I de tu, iaia meva, m'en recordo molts cops
i quan sembla, malauradament, que tot va malament...
aquí tornes, a envoltar-me amb ta tendresa,
a fer-me retornar en aquest dur campament :
a encapçalar al millor dels valents,
com
La teva bondat era tal, iaia,
que quan m'enrecordo de tu, ploro
i veig que no hi ha justícia a l'univers,
doncs et va fer petir en vida...
quan no t'ho mereixies realment.
En pau descansis, Teresa, iaia.
2 comentarios:
Cada 11 de març, li faig el meu petit i singular homenatge.
En silenci, penso en tots els moments que puc recordar al seu costat i sé que segueix aprop, present, protegint-me, protegint-nos i vetllant per tots qui l'estimem.
Que les llàgrimes que ens cauen siguin signe de fortaleza... allà on siguis, allà ens trobarem.
Dani.
Sí, qué maco Nani ! Vam tenir sort de conèixer-la i tenir-la com a iaia, i sempre està. Petonets tete!.
Publicar un comentario