Oh Lleida!
la meva Terra Ferma!
la bona gent que et pobla,
els somriures que t’envolten,
les mans cremades de treballar,
les cares curtides dels teus camps...
...M’inspires tanta tendresa i pau
que m’és impossible no pensar-te,
m’és impossible no estimar-te,
m’és impossible oblidar-te,
així com també no recordar,
que ets d’allà d'on provinc,
allà on vaig passar estius
plens d’amor i joia,
entre la meva estimada família,
estimada i anyorada.
Gemma-Enoa
dedicada a algú que em visita cada dia de Lleida ;) gràcies!
