Ho sabeu?

Algun dia, potser algun dia podré trobar allò que busco, però ara me n'he adonat de què no sé realment el que busco, a mí mateixa? trobar la pau? una estabilitat emocional? no ho sé, si realment sabès el que busco, potser ho trobaria?

Aquest camí de llàgrimes d'en tant en tant es fa dur, però la cosa és que som humans i que tenim bons i mals moments, i qui no? i que potser si anem tirant endavant, poc a poc les nostres pors s'aniran diluint, perquè ningú es mor d'això...

Però... i aquelles petites coses que ens fan feliços? perquè ens n'oblidem? també riem, també dormim, també mengem, ens dutxem, sentim l'aigua com ens recórre pel cos, sentim l'aire a la cara quan anem pel carrer, sentim la calor del sol quan ens toca la pell, tenim el tacte per tocar altres persones i sentir la calor humana...ens podem comunicar, podem escoltar, ajudar, rebre ajuda, ostres ! tantes coses !...

Hem de continuar, mirant l'avui, avui estem aquí, oi? doncs intentem gaudir-ho de la manera que sigui... que en un moment ens tornem a enfonsar? bé ! i què ? torno a dir : no ens morirem ! i torno a dir : som humans, posem-nos a plorar, posem-nos a córrer, posem-nos a ballar, posem-nos a escriure.... desfoguent-nos com sigui !

Però que el món no s'acaba aquí, la vida continua fluint per dins nostre, el sol continua sortint, el mar continua vibrant, l'aire continua movent els nostres cabells, sí, sí, sí.

Ostres ! ojalà m'ho pugui anar aplicant a mí mateixa, intentar ajudar algú i rebre ajuda és el més maco que hi ha, però la meva pregunta és : perquè se'ns fa tant difícil aplicar-nos-ho a nosaltres mateixos, quan ho veiem tant clar parlant amb d'altres persones? ho sabeu?