sábado, 4 de octubre de 2008

EL VERDADERO CABALLERO


EN LA MAS DURA BATALLA.
EL GUERRERO SIEMPRE AVANZA,
SIENDO FIEL A SU HONOR,
Y LUCHANDO POR SU CAUSA.

ESA QUE SIEMPRE LE GUIA,
LA QUE NUNCA LE ABANDONA,
PUES EN ELLA SE INSPIRA...
Y TODA LA FUERZA LE BRINDA.

SUBIR IMPOSIBLES MONTAÑAS,
CONQUISTAR IMPENSABLES CASTILLOS,
Y EN HONOR A SU MAXIMA : LA VERDAD...
A SU MAS PROFUNDA OSCURIDAD VENCERA.

SIENTE RESPETO Y ADMIRACION,
PARA CON SU ENEMIGO, POR SU VALOR,
RENUNCIA AL MAS FACIL JUEGO SUCIO,
Y REPUDIA LA VIL TRAICION.

ESE ES EL VERDADERO CABALLERO,
EL QUE NO ENSUCIA SU HONOR,
EL QUE NO HUNDE SU ESPADA...
EN ALGUIEN QUE YA SIENTE EL DOLOR.

EL QUE VIVE SOÑANDO,
EN UN MUNDO MEJOR,
EL QUE NO PIERDE LA ESPERANZA...
RENUNCIANDO AL AMOR.

Gemma.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Gemma!!! Q maco aquest poema del CABALLERO....M'agrada molt.
Aviam si fas un llibre amb tots els poemes q tinguis, guarda'ls tots.

Sílvia

Gemma dijo...

Gràcies Silvia, per llegir-me i deixar-me els teus comentaris... ja els guardo, ja, per si de cas, jajaja...petonets !!!

Anónimo dijo...

m'agraden els teus poemes, sobretot aquest... jo tambe tinc algun que parla de caballers... soc en Ricard i el meu blog es el de "cosas extrañas en dias nublados" salutacions i un plaer llegirte!!

Gemma dijo...

Gràcies Ricard, doncs si tens un que parla de caballers m'agradarà llegir-lo ! ja m'hi torno a passar !
salutacions per tu també!