Si sabés que ets tu,
qui vigila, atentament,
com la meva ànima,
es va recomponent…
Si sabés que ets tu,
qui silenciant la seva veu,
continua tant aprop
i tant lluny, al mateix temps…
Si sabés que ets tu,
qui m’observa desde l’ombra,
sigilosament amagat,
sota les teves ales de cristall…
Si sabés que ets tu,
el que segueix els meus dies,
rera la maleïda porta,
dels meus impossibles…
…Si sabés que ets tu :
faria que els meus, més màgics, desitjos,
es transformessin en la destral més poderosa,
per enderrocar aquella maleïda porta,
només fent possible que reaparaguessis,
de sobte, d’entre les ombres.
3 comentarios:
Bonito el poema y la canción.
Besos...
si sabés que ets tu qui m'observa i mira en tot moment, et donaria la má i caminaria amb tu olorant les flors del nostre perfum.
Tu ets el meu company més Estimat, vius dins meu i em regales humilitat per conquerir felicitat.
Una abraçada.
Gracias Lila, por seguir ahí, me alegra que te haya gustado, besos también para ti!
Qué bonic com heu continuat el poema, Olga i Carles, qué maco regalar humilitat per conquerir felicitat!!! Gràcies per continuar per aquí i per les vostres sempre màgiques paraules, una abraçada!
Publicar un comentario