domingo, 14 de diciembre de 2008

El riu dels records




En un temps no molt llunyà,

bagava per la incertesa,

buscant en llocs estranys,

el que no trobava en mi mateixa.


Per fi, un matí vaig despertar,

d'un malson terrible, però inacabat,

doncs encara voldria continuar...

si m'oblido de mirar endavant.


Així, ara, sempre alerta,

de mai mirar enrera,

gaudint d'una vida més real,

sabent que no serà pas eterna...


Tot queda en el riu dels records,

que va a desembocar en la certesa...

que tot allò viscut, em donarà fermesa,

per veure la vida amb els ulls de l'experiència.

3 comentarios:

Lila dijo...

Que bonito noia...

Ya no sale publicidad al abrir tu blog, que bueno.

El catalán escrito es muy sensual, al menos así lo veo yo.

Luis dijo...

Ups vaya, me da que el poema quiere mostrar que estás saliendo de alguna pesadilla...que siempre buscas fuera y tu verdadero ser está dentro de ti. No busques, no te apresures en querer conocerte, solo estate atenta a las señales que son muchas y variadas.
Y te preguntaras como que he entendido el poema, sin saber ni papa de catalán, jeje, para eso dios inventó los traductores.
Besitos con sabor a piña colada (es que me recuerda al Caribe, y allí hace más calorcito)

Gemma dijo...

A Esperanza :
Gracias Lila !! me alegra un montón que te haya gustado y que encuentres el catalán escrito sensual, nunca lo había oído, me parece genial que digas eso !! besos !!

A Luis :

Muchísimas gracias Luis por leerlo y te hayas molestado en entenderlo, eres un solete ! Una de esas señales que dices quizás podrías ser tu y quienes me seguís, pues me aportais muchísima positividad y ánimo. Gracias otra vez. Besos de colores ! jeje...