Ara, quan desperto...

Ara, quan desperto,

veure millor les coses, intento,

amb claredat i objectivitat,

veient la vida passar,

però agafant-la ben fort...

que no se m'escapi de les mans.

L'aprendre, l'observar,

el sobreviure en un món

que es fa cada cop més difícil,

cada cop més disparatat,

és l'unic que em fa tirar endavant,

el seguir cada dia caminant.

Intento també trobar

allò que em falta

per poder volar

alliberar-me de les meves pors,

sentir que torno a ser jo...

en una vida boja,

busco la lògica,

la pau i la serenitat

Potser el temps m'ho dugui tot,

qui sap? potser sí,

o potser ho he de seguir buscant,

en aquest camí d'espines,

o en aquesta morta via...

potser passi un tren un dia,

on, per fi, ja no estigui sola :

on m'acompanyi el teu aroma

I així poder recórrer junts,

compartint i alhora sentint

tot allò que mai havíem intuït,

que no sabíem ni que fos possible,

però no sé perquè hi penso...

si no sé ni si existeixes,

no sé a quin tren ets,

i no sé si t'ho mereixes.

De totes maneres seguiré el teu aroma,

perquè em transmet aquella pau buscada,

perquè em contagiï de la seva alegria,

perquè em retorni les ganes de viure...

i que tant feliç em farà algun dia :

el poder respirar amb tu la vida

Ara, quan desperto,

sentir el teu aroma intento,

m'imagino aquest tren passar,

i veure't a la finestra esperar,

ja vinc amor meu,

ja sóc vora teu...